Durant molts anys, a l’Espiral, la resposta als malestars quotidians l’hem buscat, sobretot, dins la nostra consulta a El Prat de Llobregat: un procés de teràpia, una orientació, un acompanyament i, en casos necessaris, derivar a psiquiatría per a administrar un fàrmac.
Tot això continua sent necessari en molts casos.
Però també cada vegada és més evident que una part important del patiment humà no s’explica només en termes biomèdics. Hi ha persones que no necessiten únicament medicació o més proves, sinó més vincle, més sentit, més participació i més accés a recursos comunitaris.
Aquí és on pren força la prescripció social.
La prescripció social és una estratègia que permet que un o una professional de la salut, conjuntament amb la persona atesa, identifiqui activitats, espais o recursos del seu entorn que poden contribuir a millorar el seu benestar.
Pot tractar-se d’activitats culturals, grups de suport, propostes de moviment, voluntariat, espais de natura, tallers o iniciatives comunitàries. No és una simple “derivació” informal, sinó una manera d’entendre la salut de forma més àmplia, vinculada als determinants socials, al suport relacional i a la vida quotidiana.
L’Organització Mundial de la Salut descriu la prescripció social com un mecanisme per connectar pacients amb serveis no clínics de la comunitat i recorda que la salut depèn també de factors com la inclusió social, l’habitatge, l’educació o la situació socioeconòmica.
Dit d’una manera senzilla: hi ha malestars que no es resolen només amb una recepta farmacològica, perquè tenen arrels socials, emocionals i comunitàries.
A Catalunya, aquesta mirada s’ha anat consolidant de manera progressiva. El mateix Departament de Salut explica que la prescripció social pretén millorar la salut i el benestar activant les capacitats salutogèniques de la persona i de la seva comunitat, i que el Programa de Prescripció Social i Salut s’adreça especialment a persones amb malestar emocional i/o manca de suport social, amb l’objectiu de reduir la sobremedicalització i tenir en compte l’impacte dels determinants socials sobre la salut mental.
Per a l’Espiral, aquest punt és especialment rellevant i es el que ens ha fet reflexionar profundament sobre la nostra tasca i sobre la que, en poques setmanes, us donarem més informació.
I es que, quan una persona viu sola, està desconnectada, ha perdut rutines, se sent atrapada en una situació vital difícil o pateix un malestar emocional sostingut, la solució no sempre passa per augmentar la intervenció exclusivament terapéultica. De vegades, el que necessita és un espai on sentir-se part d’alguna cosa, recuperar la confiança, moure el cos, tenir una activitat significativa o trobar una xarxa humana. La prescripció social no nega la medicina: la complementa i l’ubica dins d’una comprensió més realista del que fa emmalaltir i del que ajuda a millorar.
De fet, l’Agència de Salut Pública de Catalunya assenyala explícitament que la prescripció social no pretén substituir l’abordatge farmacològic quan és necessari, però sí evitar la medicalització de malestars quotidians quan l’abordatge no farmacològic pot ser més pertinent. També remarca que aquest model representa un canvi important en la relació entre professionals i persones ateses, perquè obliga a mirar el context socioeconòmic i relacional del problema.
Per què és tan important la Prescripció Social?
La seva importància és doble. D’una banda, perquè dona una resposta més humana i més ajustada a una part del patiment contemporani. De l’altra, perquè reforça la comunitat com a actiu de salut. El programa català ha destacat beneficis com la millora de la qualitat de vida, del benestar i de l’autopercepció de salut, així com la disminució de l’ansietat, del consum innecessari de fàrmacs i de la hiperfreqüentació a l’atenció primària.
A més, el context ho demana. Segons Canal Salut, s’estima que un 20% de les consultes a l’atenció primària estan relacionades amb el malestar emocional o la salut mental. Això vol dir que una part important del que arriba als CAP no es pot entendre només com a malaltia en sentit clàssic, sinó també com a expressió de solitud, estrès, precarietat, pèrdua de sentit, manca de suport o dificultat per sostenir la vida quotidiana.
Com s’està implementant a Catalunya
A Catalunya, la prescripció social no s’ha desplegat com una idea abstracta, sinó com una estratègia estructurada. El recorregut català arrenca el 2012 amb experiències pilot i ha anat evolucionant a través d’estudis qualitatius, eines digitals, formació territorial i integració progressiva a l’atenció primària i comunitària. Aquesta evolució s’emmarca en programes i plans més amplis de salut comunitària.
Una de les claus del model català és que no es limita a “tenir recursos”, sinó a fer-los visibles i connectables. Per això existeix l’eina Actius i salut, que permet identificar i visibilitzar activitats, equipaments, entorns i iniciatives comunitàries que aporten salut i benestar. La mateixa Agència de Salut Pública de Catalunya defineix un actiu com un recurs que dona salut i benestar a persones o grups d’una comunitat, i destaca que el mapatge d’actius és fonamental en salut comunitària.
Una altra peça important és la integració a la pràctica assistencial. Catalunya disposa d’un mòdul específic de registre de prescripció social a la història clínica electrònica, l’eCAP, cosa que ajuda a sistematitzar la detecció, la derivació i el seguiment. Això és important perquè converteix la prescripció social en alguna cosa més que una bona voluntat: la fa registrable, avaluable i incorporable a la rutina professional.
També s’ha apostat fort per la formació. El 2025, segons dades oficials, es van formar 250 nous professionals referents en el primer trimestre, arribant al miler des de l’inici del programa. A més, es plantejava preparar 1.500 professionals més durant l’any, sumant-se als més de 4.000 que ja havien completat la formació, i la prescripció social havia arribat a més del 90% de les Àrees Bàsiques de Salut de Catalunya.
Les dades més recents apunten a una consolidació clara. Segons informació oficial difosa el març de 2026, durant el 2025 Catalunya va registrar més de 28.000 noves prescripcions socials, un indicador rellevant de la seva integració progressiva dins el sistema sanitari.
Un altre element central és el paper dels municipis i del teixit comunitari. Els materials del programa insisteixen que calen aliances locals, grups motors, recopilació d’actius, formació dels equips i coordinació entre serveis sanitaris, socials, ajuntaments i entitats del territori. És a dir, la prescripció social només funciona de debò quan deixa de ser una iniciativa aïllada i es converteix en una forma de treballar en xarxa, i l’Espiral i vol formar part.
El Prat es un exemple de desplegament local
Aquesta lògica territorial es veu molt bé en experiències municipals concretes. Al Prat de Llobregat, la 2a Jornada de Prescripció Social, celebrada el març de 2026, i on l’Espiral hi vam partipar, va reunir ciutadania, entitats, professionals de la salut, tècnics municipals i càrrecs electes. L’Ajuntament hi va presentar la prescripció social com un canvi de paradigma cap a un enfocament més preventiu, comunitari i desmedicalitzador, i va informar que al municipi ja s’havien realitzat 662 prescripcions socials.
Aquest exemple és important perquè mostra que la prescripció social no és només una política “des de dalt”, sinó una pràctica que pren cos quan el territori genera activitats concretes: propostes intergeneracionals, activitat física, voluntariat vinculat a la natura, visites culturals o altres espais que generen vincles i participació.
El projecte que estem preparant des de l’Espiral de El Prat
Des de L’Espiral, estem impulsant un projecte que s’inscriu plenament en aquesta manera d’entendre la salut.
No des d’una lògica purament assistencial ni tampoc des d’una simple oferta d’activitats, sinó des de la convicció que el benestar necessita vincles, comunitat, espais significatius i recorreguts que ajudin les persones a sortir de l’aïllament, recuperar capacitat d’acció i reconnectar amb allò que dona sentit.
El nostre propòsit és contribuir a aquesta mirada comunitària oferint propostes que puguin esdevenir actius de salut per a persones que viuen malestar emocional, soledat, desconnexió o necessitat de tornar a sentir-se part d’un teixit humà. Això implica treballar amb sensibilitat terapèutica, però també amb sensibilitat comunitària; escoltar el patiment, però no reduir-lo només a símptoma; i crear espais on la salut pugui ser també experiència de participació, relació i pertinença.
En aquest sentit, impulsar un projecte vinculat a la prescripció social vol dir sumar-nos a un canvi profund: passar d’una cultura centrada només en “tractar problemes” a una cultura que també sap activar recursos, enfortir xarxes i generar salut des del territori.
Vol dir entendre que una activitat compartida, un espai de natura, un grup de suport, una pràctica corporal, una proposta cultural o una experiència comunitària poden ser, en determinats moments, part real del procés de millora.
La prescripció social probablement serà una de les línies més importants en l’evolució de la salut comunitària dels propers anys. No perquè ho hagi de substituir tot, sinó perquè respon amb més precisió a una evidència cada cop més clara: moltes formes de malestar tenen una dimensió social i relacional que no podem continuar ignorant.
Catalunya ha fet passes significatives per integrar aquesta mirada al sistema, amb eines, formació, mapatge d’actius, registres i aliances territorials. Queda camí per recórrer, especialment en avaluació i equitat d’accés, però la direcció és clara.
I en aquesta direcció, projectes com el que estem impulsant des de L’Espiral, i que donarem a conèixer les properes setmanes, poden jugar un paper valuós: ser pont entre persones, recursos, comunitat i benestar; contribuir a una salut menys medicalitzada i més humana; i ajudar a construir territoris on cuidar-se no vulgui dir només ser atès, sinó també poder participar, vincular-se i tornar a sentir que la vida té lloc en comú.
Segueix-nos a les xarxes per a que t’arribi la informació.
Aleix Boronat Monfort
Director y fundador de l’Espiral. Terapeuta Gestalt, Formador y Mentor en Mindfulness y Miembro adherente de la AETG. Formación en Psicoterapia Integrativa (programa SAT). Formado en técnicas psico-corporales (Yoga, Shiatsu y Movimiento, Bioenergética y Movimiento Auténtico).
